Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière (SFIO, antecedent del Parti Socialiste) des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes (1955-56), el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari. El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié (PSU). Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de diputat (1971-74) i haver presentat la candidatura a la presidència. El 1975 s’integrà amb una part del PSU al Parti Socialiste de François Mitterrand i esdevingué membre del secretariat nacional d'aquesta formació. Alcalde de Conflans-Sainte-Honorine (1977-95), el 1978 recuperà l’escó a l’Assemblea Nacional. Amb Pierre Mauroy, fou cap de l’ala socialdemòcrata del partit. En el govern d’aquest, ocupà les carteres de Planificació i Desenvolupament Regional (1981-83) i d’Agricultura (1983-85). Primer ministre (1988-91), la rivalitat amb el president Mitterrand (malgrat formar part del mateix partit) el situà molt sovint en una posició precària. Elegit secretari general del PSF després de l’ensulsiada socialista en les eleccions del 1993, dimití el 1994 i fou substituït per Henri Emmanuelli. Diputat al Parlament Europeu (1994-2009) i figura controvertida dins del propi partit per la inclinació a la transversalitat, des del 2007 col·laborà amb els governs del partit de centredreta Union pour un Mouvement Populaire sota la presidència de Nicolas Sarkozy.
Michel Rocard
© Fototeca.cat
Polític francès.