Amplià estudis a París amb P.Marie i Babinski. El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències. Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma (1933-39), fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia (1934), i de la Societat Espanyola de Neurologia (1949), director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya.