i Joan Gaspar Roig i Jalpí | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Joan Gaspar Roig i Jalpí

Historiografia
història hist
Historiador.
Blanes, Selva, 1624 — Manresa, Bages, 1691

Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang (1640). Algun temps després es féu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663. El 1667 era vicari corrector en aquest convent; després fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià. Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó. El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona. Durant els darrers anys residí al convent de Manresa. Escriví Modo per a complir amb la obligació del reso del divinal ofici i celebració de l’inefable sacrifici de la missa (1663), Sermó dels il·lustríssims màrtirs i patrons de la antiga vila de Blanes, del bisbat de Girona, sant Bonoso i sant Maximiano, naturals de dita vila i en ella martiritzats, any de Cristo 156 (1664), Tratado de las excelencias y antigüedades del priorato de Santa María de Meyá (1668), Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678), publicat amb Carta apologética por la entrada de Carlos el Grande en Cataluña, escrita el 1676, Apología de l’esmentat Resumen historial (1679), Verdad triunfante (1680), Sermón de san Cristóbal mártir (predicat el 1680 a Santa Maria del Mar, de Barcelona, i publicat el 1683 amb una vida i passió del sant), Dulce desengaño histórico del año cierto en que se fundó la sagrada, ínclita, real, militar orden de la Merced (1684), una Vida y milagros de san Francisco de Paula, de data incerta, i Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa (publicada pòstumament el 1692). Deixà inèdits Reales elogios de Cataluña ilustrados y aumentados (anterior al 1678), Catálogo paralipómeno de los santos indígenas y advenas del Principado de Cataluña y sus condados (1664), Libro donde por ABCDario se van anotando cosas historiales, Blanda Laletana illustrata, Historia de los mártires de Blanes, diverses vides de sants, una traducció al castellà de la proposició del rei Martí a la cort de Perpinyà, i una Crónica general de Cataluña, que havia de tenir quatre volums, dels quals el 1678 n'havia enllestits dos i planejat el tercer, i que s’han perdut. Fou autor de diverses falsificacions historiogràfiques: el Cronicó de Liberat (1669) i el Llibre dels feits d’armes de Catalunya (1673-75), atribuït a Bernat Boades; probablement tingué alguna intervenció en la redacció del també fals Cronicó d’Hubert (1664).

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...