El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià; rebé tot seguit l’hàbit benedictí. Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la generalitat de Catalunya. El 1652 fou nomenat canceller de Catalunya i president de la Congregació Claustral Tarraconense; el 1654 fou elegit per a l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se'n, a causa del tractat dels Pirineus. Publicà les constitucions sinodals del priorat de Meià, compilà les Constitucions noves de la Congregació i escriví llibres de devoció, com Romeria del paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya, i les seves memòries.