Vida i obra
El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià; rebé tot seguit l’hàbit benedictí. Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya. Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat (1652) i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet; el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus.
Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques com ara les constitucions sinodals del priorat de Meià, compilà les Constitucions noves de la Congregació i deixà manuscrits llibres de devoció, com Romeria del paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya, i les seves memòries, en tretze volums (que abracen del 1622 al 1666), de les quals només se’n conserva una petita part. Era cosí seu Joan Gaspar Roig i Jalpí.
Bibliografia
- Pons i Guri, J.M.: “Roig i Jalpí i el prior de Meyà”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XIV, 1960, p. 39- 83.