Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé, i fou influït per Joan Sardà i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid. En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda (1957-59) i Fabià Estapé (1959-63) a la Universitat de Barcelona, professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1964-66), professor associat de teoria econòmica a la Universidad Complutense de Madrid (1966-68), professor encarregat de la Càtedra de Política Econòmica a la Universitat de València (1969-72), catedràtic d’estructura i política econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-85) i catedràtic de política econòmica a la Universitat de Barcelona (1985-2000). Els anys 2000-07 fou membre de la Sindicatura de Comptes.
Estudià una gran varietat de temes econòmics: el paper de les caixes d’estalvis (Las cajas generales de ahorro en la economía española (1949-1966), 1967), les relacions financeres de Catalunya amb Espanya (L’aptitud financera de Catalunya, 1967, en col·laboració amb Antoni Montserrat i pròleg de Joan Sardà), el dèficit de capital públic a Catalunya (a Promos, Serra d’Or i al llibre col·lectiu Economia crítica. Una perspectiva catalana, 1973), la planificació urbana (treballs a la comissió d’urbanisme de Barcelona), l’economia espanyola de la postguerra (Capitalismo español (1939-1959). De la autarquía a la estabilización, 1973 llibre col·lectiu dirigit per ell mateix i prologat per Joan Sardà) i el franquisme més tardà (Política económica española (1959-1973), 1979, i el llibret divulgatiu Qué es la economía franquista, 1977). Posteriorment publicà Materiales de política económica (1987), Catalunya, una economia decadent? (1991), inspirat en l’obra del demògraf J.A. Vandellós i pròleg de J. Sardà, i Ahorro con avaricia. Una guia para el ahorro personal (1997) i col·laborà en diversos volums col·lectius, sovint, amb Emili Gasch, entre d’altres “La viabilitat econòmica dels Països Catalans”, dins La nació secreta (1999) i amb articles a la premsa i en publicacions econòmiques. El 2009 publicà Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya i el 2018 les memòries Pàgines viscudes d’un economista català. L’any 2008 rebé la Creu de Sant Jordi. Col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes, l’any 2018 fou nomenat fill adoptiu del Masnou (Maresme).