Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa. Voluntari durant la defensa de Roma (1848), fou exiliat després a Suïssa. Publicà tres novel·les històriques de tipus manzonià: Lamberto Malatesta (1843), Valenzia Candiano (1845) i Manfredo Pallavicino (1846). Però la seva obra cabdal és la novel·la de fulletó Cento anni (1856-64).