Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic. El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864. Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid (1867), on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales. En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes (1872). Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou secretari particular d’Estanislau Figueres i intervingué en les negociacions originades arran de la proclamació de l’Estat Català (1873). Acompanyà Fanelli en la seva visita de 1868-69 i fou un dels membres de l’Aliança bakuninista de Ginebra en 1869-70. En el congrés obrer del 1870 cercà sense èxit que aquest donés suport a la política republicana. Sota la Restauració, des del 1876 seguí Castelar, però el 1893 rebutjà la integració en el partit liberal. El 1898 actuà dins la Fusión Republicana de Salmerón i el 1906 féu costat a la campanya antisolidària.