Sabina

Regió de la Itàlia central, a la regió administrativa del Laci, que comprèn els monts Sabins, la conca de Rieti, les valls mitjana i baixa del Turano i part de les valls del Vellino, del Salto, del Tíber i de l’Aniene.

La capital és Rieti. Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics. Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar. Habitada antigament pels sabins ( sabí), el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi. August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia. Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada pels sarraïns (898), fet que determinà que els habitants de la regió construïssin fortaleses en llocs elevats, a l’entorn de les quals sorgiren el nuclis de població més importants. Governada per comites, la Sabina fou dominada per les famílies dels Crescencio, Savelli, Orsini i Colonna fins que, en temps de Pau V, passà al domini directe de la Seu apostòlica. Unida a la província umbra el 1861, el 1927 fou constituïda com a nova província, amb el nom de Rieti.