Després d’estudiar als jesuïtes de Lovaina, conegué Cornelis Jansen a París, amb el qual es dedicà a l’estudi dels pares i dels concilis, a Baiona (1611). Sacerdot (1618) i abat comendatari de Saint-Cyran (1620), assumí la direcció espiritual de Port-Royal (1633). El refús del bisbat de Baiona (1636) l’enemistà amb Richelieu, que el féu empresonar (1638-43).
Seguidor de Baius i de Jansen (jansenisme), la seva personalitat i la seva doctrina influïren, entre altres, P. de Berulle i Vicenç de Paül. Entre els seus nombrosos escrits, requisats per la censura, es destaquen: Apologie pour la Rocheposay (1625) i Lettres chrétiennes et spirituelles (1645).