Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671. Era doctor en arts i teologia, fou rector del col·legi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona. El 1705 residí a Aragó, on fou lector al col·legi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares. Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet (1716-20, 1724-28 i 1732-36). A desgrat d’ésser un xic ampul·lós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca. Feu obres al priorat del Tallat i a Poblet (a la biblioteca i a la sagristia) i adquirí molts llibres i ornaments litúrgics. Protegí Jaume Finestres i li aconseguí el títol de mestre de l’orde i la possibilitat de continuar com a rector de Cervera. És autor d’alguns sermons, de comentaris llatins als llibres d’Esdres i dels Paralipòmens, d’una obra en defensa de la Congregació d’Aragó i Navarra (impresa a Barcelona el 1717), d’un manuscrit de Grandezas del Real monasterio de Poblet (1694) i d’un catàleg d’arquebisbes, bisbes, abats i prelats de Catalunya, perduts.