Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i es doctorà en teologia a Lleida. Fou rector de Llívia (1728) i canonge i plebà de Ponts (1754). És autor d’un Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral (1754-57) amb un pròleg en què justifica l’ús del català. Obra de mèrit, fou traduïda al castellà (1801). Deixà manuscrits un tractat sobre l’origen del dret català i un episcopologi d’Urgell.