Consagrat nazireu, la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força. Després d’haver confiat el secret de la seva força —els cabells llargs del nazireat— a Dalila, fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics. Molts exegetes veuen en aquest cicle d’episodis una rèplica del mite d’Hèrcules o de Gilgameš o, si més no, una amplificació popular d’algunes proeses extraordinàries. La seva figura, represa sovint per l’art i per la literatura, ha inspirat, entre altres, un oratori de G.F.Händel (1743) i l’òpera Samson et Dalile de C.Saint-Saëns (1877).