Fill de Ramon de Sanç i de Sala. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781. Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre. El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona.