Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom. Reconstruïda per Teodosi II (415) i novament devastada per un incendi (532), hom n’ha retrobat vestigis. Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament (hom hi afegí contraforts a l’exterior), l’edifici actual. Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10.000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans. La cúpula hagué d’ésser refeta el 577, i calgué, encara, renovar l’església, després de nous terratrèmols, als segles IX i X. Ja en part saquejada pels llatins (1204), fou convertida en mesquita (i hi foren afegits els minarets) després de la presa de Constantinoble pels turcs (1453) i, finalment (1934), en museu d’art bizantí, per Kemal Atatürk. El 1985 la UNESCO designà Santa Sofia patrimoni de la humanitat. L’any 2020 el president Recep Tayyip Erdoğan la reconvertí en mesquita.
Mosaic del Crist Pantocràtor a Santa Sofia
© iStockphoto.com/HHakim
El conjunt de l’edifici, de planta central, forma un rectangle de 75,6 m per 71,7 m, precedit per un nàrtex interior i un d’exterior. L’interior resta dividit per quatre grans pilars, lligats entre ells i amb la resta de l’edifici per un joc d’arcades i voltes, i damunt els quals reposa la cúpula, que ateny els 65 m. S’hi troba un total de 107 columnes (40 a la planta, 60 al gineceu i 7 a la galeria superior). Revestides les parets amb grans lloses de marbre, la resta de la decoració és de mosaics, de diverses èpoques (segles VI-XII), que els soldans feren recobrir de guix, llevat els temes florals i geomètrics. Els mosaics foren restaurats (1847-49), sota AbdülmecitI, per l’arquitecte ticinès G. Fossati, bé que coberts amb roba, treta, finalment, sota Atatürk. Un element arquitectònic important de l’antiga església, que consta en molts documents litúrgics i històrics, era l’ambó, amb escala a banda i banda, que anava des del centre de l’espai sota la cúpula fins a l’entrada del santuari o presbiteri.
Principal santuari de l’imperi d’Orient, anomenada Gran Església i símbol de tota l’Ortodòxia, Santa Sofia enlluernà sempre els visitants per l’harmonia i l’esplendor del seu interior.