La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll, i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada. La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple (899), i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde (907), s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga. Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns al Ripollès (Mogrony i Besora), Conflent, Osona (Vic i Folgueroles) i Berguedà (Montclar). El govern d’Emma, efectiu entre el 898 i el 942, fou molt profitós per a la nova abadia, que vessà els seus habitants vers el Vallès (la Roca i l’Ametlla) en terres confiades a la seva administració personal. Morta Emma, hi hagué un període de pertorbacions, però les successives abadesses, en especial Ranlo (955-62), augmentaren el patrimoni i l’esplendor del cenobi amb l’adquisició de nous béns i la creació de noves parròquies (Sora, Vidrà, Vallfogona i Llaés, el 960). La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017), filla natural del comte de Cerdanya-Besalú Oliba Cabreta; al seu temps greus acusacions d’immoralitat llançades pel comte de Besalú Bernat Tallaferro foren causa de la dissolució pel papa de la comunitat femenina i l’adjudicació dels seus béns a l’efímer bisbat de Besalú.
Aspecte de l’absis de Sant Agustí del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Laura Feliz Oliver
A l’antic monestir s’erigí aleshores una comunitat canonical aquisgranesa, amb els preveres que habitaven prop del monestir i altres nous vinguts, que romangué sota l’obediència de Guifré, el fill del comte Bernat Tallaferro, nomenat primer bisbe de Besalú i abat de Sant Joan. Guifré regí la comunitat fins i tot quan es desféu el bisbat de Besalú (1020) i fou nomenat bisbe de Carcassona (1029). Mort ell (1054), governà el monestir l’abat Andreu, fins que el comte Bernat II de Besalú cedí l’abadia al monestir de Sant Víctor de Marsella (1077). Els monjos marsellesos expulsaren la comunitat de canonges, però aquests s’acolliren a la protecció del bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, que els transformà en comunitat augustiniana (1086). Les discussions amb Marsella duraren fins el 1114; els marsellesos ocuparen amb violència l’abadia i hi instal·laren el 1098 una comunitat de monges marselleses; però, gràcies a la protecció de Ramon Berenguer III i del papa Pasqual II, la comunitat de canonges es pogué possessionar de l’abadia (1114), i hi perdurà fins el 1592 sota el règim d’abats i amb possessió de l’antic patrimoni. Els canonges referen l’església, que fou consagrada el 1150, en temps de l’abat renovador i bisbe de Tortosa Ponç de Monells. És la mateixa que subsisteix, amb modificacions degudes al terratrèmol del 1428 i a mutilacions d’època barroca, esmenades en la darrera restauració (1948-63), amb cinc absis i profusió de capitells decorats.
Vista del claustre del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Laura Feliz Oliver
Es conserva també el claustre gòtic, iniciat el 1442, i uns arcs del claustre romànic (segle XII), que amb el de Sant Mateu feien costat a l’església. La majoria de les velles dependències monàstiques han desaparegut al llarg dels segles, però hi resta el palau abacial de l’abat Arnau de Vilalba (1393-1427), amb un petit claustre i part de la capella de Sant Miquel o de la infermeria consagrada el 1164. L’església guarda el grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, fet el 1251, el sepulcre del beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, el retaule i les imatges de la Mare de Déu Blanca (1343), una capella barroca afegida al segle XVIII i notables peces de valor arqueològic, algunes recollides al museu instal·lat a l’antiga rectoria. La comunitat canonical es componia de trenta membres entre canonges i porcioners, i tenia tots els antics càrrecs monàstics; decaigué un xic als segles XV i XVI, i després de la secularització (1592) es transformà en col·legiata secular, presidida per un arxipreste. Part de les rendes del vell monestir passaren a dotar les cinc dignitats reials, i per això part del seu arxiu és al de la Corona d’Aragó; la resta, molt notable, es guarda al mateix monestir. El 1851 la col·legiata fou suprimida i l’església passà a ésser parroquial de la vila, reemplaçant l’antiga de Sant Joanipol.
Abaciologi de Sant Joan de les Abadesses
| abdesses bendictines | |
|---|---|
| Emma | 8981-942 |
| Adelaida | 949-955? |
| Ranlo d’Empúries | 955-962? |
| Fredeburga | 962-996 |
| Ingilberga | 996-1017 |
| abats canonicals | |
| Guifre, bisbe de Besalú i després de Carcassona | 1017-1054 |
| Andreu | 1055-1077 |
| Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i abat vitalici | 1083-1098 |
| Gaufred d’Atzerat | 1098-1111 |
| Berenguer Arnau | 1111-1131 |
| Pere Guillem | 1131-1139 |
| Ponç de Monells, bisbe de Tortosa | 1140-1193 |
| Pere Guillem | 1193-1197 |
| Ramon de Blanes | 1198-1203 |
| Pere de Soler | 1203-1217 |
| Arnau de Corsavell | 1217-1225 |
| Arnau de Manlleu | 1226-1229 |
| Ramon de la Bisbal | 1230-1250 |
| Guillem | 1248-1250 |
| Ramon de Vallmanya | 1250-1252 |
| Berenguer Arnau de Santesteve | 1252-1259 |
| Dalmau de Minyana | 1260-1273 |
| Berenguer de Blanes | 1273-1293 |
| Guillem de Sant Joan de Pladecorts | 1293-1314 |
| Ramon de Cornellà | 1314-1319 |
| Guillem de Sant Joan de Pladecorts* | 1321-1323 |
| Ramon de Binaya | 1324-1348 |
| Francesc de Roig | 1348-1355 |
| Ramon de Vallmanya | 1356-1393 |
| Arnau de Vilalba | 1393-1427 |
| Pere de Montcorb | 1427-1447 |
| Pere de Calbó | 1448-1454 |
| Bernat Guillem de Samasó | 1454-1456 |
| Miquel Isalguer | 1456-1484 |
| abats comendataris | |
| Joan d’Aragó i Chiaramonte, cardenal | 1484-1485 |
| Giovanni de Micheli, cardenal de Sant’Angelo | 1485-1496 |
| Joan de Peralta, bisbe de Vic, benedictí | 1501-1505 |
| Francesc Fascio Santori, cardenal | 1507-1510 |
| Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa | 1510-1518 |
| Baldassare Turini, familiar del Papa Lleó X | 1518-1524 |
| Bernat Joan de Santcliment | 1524-1526 |
| Enric de Cardona i Enríquez, arquebisbe de Mont-real de Sicília | 1527-1528 |
| Enric Agullana | 1528-1581 |
| 1 designada ja el 885; * per segon cop | |