Llorenç Saragossa

(Cariñena, Aragó, segle XIV — ?, abans del 1406)

La Mare de Déu de la llet , pintura atribuïda a Llorenç Saragossa

© Fototeca.cat

Pintor.

Actiu a Catalunya, Aragó i València, al darrer quart del s XIV i els primers anys del següent. Residí a Barcelona fins el 1375; després a València. De la seva estada a la capital del Principat són nombrosos els encàrrecs rebuts per al rei i la reina Elionor i d’altres per a particulars destinats a llocs dels diferents estats de la corona: retaule de l’església de Castellnou de Bages (1363), retaule dels sants Gabriel i Antoni per a la capella del castell de Càller, retaule de santa Caterina per a les menoretes de Calataiud (1366-67). Establert a València, continuà la seva tasca i pintà per a la capital i alguns indrets del regne: el 1376 contractà el retaule de sant Jaume per a l’església de Vila-real, el 1389 el retaule dels sants Sebastià i Anastasi per a l’església d’Alzira, i el 1400 el de la Vida de Crist per a la confraria del Sagrament d’Onda. Totes aquestes obres i d’altres de no esmentades s’han perdut. Per això es planteja el greu problema de conèixer quina era la seva manera de pintar. Per mitjà del retaule de La Mare de Déu i de Santa Àgata i de Sant Martí de Xèrica, contractat en 1394-95, s’ha volgut identificar Saragossa amb l’autor de les obres d’aquest cercle. Bé que n'existeix una prova documental, no és parallela la pintura al moment del contracte: un pintor que comencés a treballar el decenni dels seixanta difícilment podria pintar d’aquesta manera el 1394. Si hom ho admetia hauria de concloure que tots els pressupòsits de la pintura internacional a la corona catalanoaragonesa havien de caure, i fins i tot que si fos així Saragossa es convertiria en el capdavanter de l’internacionalisme europeu —a la mateixa ratlla que un Jaquemard de Hesdin i anterior a un Melchior Broederlam—, que disminuiria la personalitat transformadora de Borrassà. Per aquestes raons no sembla possible de sostenir la identificació de Saragossa amb l’autor del retaule de Xèrica i cal cercar un Saragossa dins la línia derivada de Destorrents, paral·lela a la dels germans Serra. Es podria pensar a identificar Saragossa amb el mestre de Vilafermosa .