Saturn

El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center. El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè. Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèl·lits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits. Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors i amb el segon tram propulsat amb els motors J-2 , d’oxigen-hidrogen líquids. Llur desenvolupament coincidí amb la decisió d’intentar el viatge tripulat a la Lluna segons la tècnica de la cita orbital lunar, la qual cosa obligà a accelerar el projecte del gran coet Saturn 5 . Els Saturns 1B serviren per a assajar les naus
