i Max Scheler | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Max Scheler

Filosofia
filosofia filos
Filòsof alemany.
Munic, 22 d’agost de 1874 — Frankfurt, 19 de maig de 1928

Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919. Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal. A més del món de les essències (Husserl), admet el món dels valors (estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc. ), tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen el valor “moral"—, fent al mateix temps que l’"individu” passi a ésser pròpiament una “persona” (teoria dels valors). Entre les seves obres es destaquen Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (‘El formalisme en l’ètica i l’ètica material dels valors’, 1913-16), Vom Ewigen im Menschen (‘De l’etern en l’home’, 1921), Wesen und Formen der Sympathie (‘Essència i formes de la simpatia’, 1923), Versuche zu einer Soziologie des Wissens (‘Recerques d’una sociologia del coneixement’, 1924) i Die Stellung des Menschen im Kosmos (‘El lloc de l’home en el cosmos’, 1928).

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...