Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre. El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona. Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol. Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida (1955), La esfinge furiosa (1955), La trompeta y los niños (1961), La ira del humo (1963) i Summa, estrenat a París el 1981. Destacà com a director en El pleito matrimonial, de Calderón, les òperes Tiefland (‘Terra baixa’), d’E.d’Albert, Amunt, d’Altisent, etc.