És ja esmentat a la Depositio Martyrum (calendari romà del 354), que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas (les actuals catacumbes de Sant Sebastià). Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort. Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector (juntament amb sant Roc) contra la pesta. La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat (Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc.), bé que no manquen altres representacions, com la del mosaic de San Pietro in Vincoli (Roma, s. VII), que el mostra vestit i amb barba. Als Països Catalans, on és conegut des dels segles X i XI, té monestirs i esglésies dedicades, com Sant Sebastià d’Urgent o de Sull (Berguedà), Sant Sebastià dels Gorgs (Penedès), Sant Sebastià de Montmajor (Vallès Oriental), Sant Sebastià de Font-rabiosa (Capcir), etc. La seva devoció es popularitzà, però, a partir del segles XV, i sobretot en les pestes de començament del segle XVI, sovint amb el copatronatge de sant Roc. Hom sap de processons dels igualadins a Sant Sebastià d’Òdena (1402) i de la ciutat de Barcelona (1466), on hom fundà una capella i confraria el 1507. En pocs anys es feren capelles a les diòcesis del Principat, set almenys a la d’Elna, diverses a Mallorca, on és especialment venerat a Alaró, Muro, Alcúdia, Pollença, i moltes al País Valencià. Molts pobles el tenen com a copatró i celebren festa votada en la seva diada (Moià, Taradell, Monistrol, Sant Feliu de Guíxols, etc.). És molt popular el costum o vot del pelegrí de Tossa, que és tramès cada any per aquesta vila marinera a la capella del sant a Santa Coloma de Farners. La seva festa se celebra el 20 de gener.
Sant Sebastià (1501-1502), de Rafael (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303).