i Senterada | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Senterada

Nom antic deSanta Grata
Municipi
Pallars Jussà

Sumari de l’article

Nom antic deSanta Grata
Vista parcial de Senterada amb el riu de Bellera, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi del Pallars Jussà, que limita amb l’Alta Ribagorça a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Població: 
145 h
[2009]
Extensió: 
34 km2

Situació i presentació

El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 . Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars (Pallars Sobirà) i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell (Conca de Dalt) i a l’W amb el Pont de Suert. El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus. Aquestes són formades al sector principal del terme pels contraforts orientals de la serra de Sant Gervàs, la serra de Setcomelles (turó de la Capcera, 1 685 m) i la serra de Comillini, separats pel riu de Cadolla (afluent a la vall de Bellera), al vessant de la dreta del Flamisell, i la part occidental de la serra de Peracalç (1 453 m) als vessants de l’esquerra, elevacions que constitueixen les parets del congost d’Erinyà. Les valls afluents al Flamisell per la dreta són les més cabaloses: la part baixa de la vall del riu de Bellera o de Bosia, engruixida per la vall de Cadolla, i la del barranc de Sant Genís o del Diable, que forma el límit entre el sector de Larén i el terme de Sarroca. Altres de menors segueixen per l’esquerra i també per la dreta. En l’enclavament de Larén, limitat al N per la serra de les Crastes, i que correspon a la zona geomorfològica de les Nogueres, les elevacions meridionals dels bonys de Santa Bàrbara arriben a 1 610 m.

El terme comprèn un sector principal, on es troba el poble de Senterada, cap del municipi, i els pobles de Puigcerver, Lluçà, Reguard, Cérvoles, el Burguet, Naens i Cadolla, i l’enclavament de Larén, al NW, entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella.

El principal eix de comunicació és la N-260, del Pont de Suert a la Pobla de Segur, que voreja el riu de Bosia fins a Senterada i segueix d’aquí en avall el curs del Flamisell; de Senterada surt la carretera local que segueix el mateix curs aigua amunt per la Vall Fosca, fins a Cabdella.

La població i l'economia

La població (senteradins) moderna ha tingut una evolució similar a la resta de la comarca: partint d’una població relativament escassa al segle XVIII, assolí un màxim de 798 h el 1860. Baixà aviat, es reféu fins a 611 h el 1930 i després de la guerra civil de 1936-39, la pèrdua fou important. Entre el 1950 i el 1981 continuà davallant el nombre d’habitants. El 1981 se censaren 163 h, 109 h el 1991 i 98 h el 2001.

Senterada
© Fototeca.cat
Amb el canvi de segle la població augmentà lleugerament i el 2005 es comptabilitzaren 115 h.

L’economia tradicional del terme es basava fonamentalment en l’agricultura d’autoconsum i la ramaderia. Madoz donà referències dels conreus més importants: blat, sègol, civada, patates, pocs llegums i poca fruita. La ramaderia era centrada en la producció d’aviram i de cabrum, a més del boví i dels ases emprats en les feines del camp. La indústria tradicional es reduïa a molins fariners (Cérvoles, Naens) i una pròspera indústria de teixits (3 telers i 1 molí draper) a Senterada, i algunes petites guixeres a Larén, Cadolla, Naens i Senterada. Tanmateix, l’economia ha experimentat algunes transformacions al llarg dels anys. Els cereals i altres conreus dedicats a l’autoconsum han deixat pas als conreus específics d’alta muntanya, com el farratge. Pel que fa a la ramaderia, destaca sobretot la cria de bestiar porcí, oví, cabrú i boví. Amb relació als serveis, el municipi disposa de càmping i residències casa de pagès.

El poble de Senterada

El poble de Senterada (729 m i 72 h el 2005), al N del terme, és situat a l’indret de l’antic monestir de Senterada, a la confluència de la vall de Bellera o de Bosia amb el Flamisell, en un cruïlla de camins. Les cases s’esglaonen vora el riu de Bellera, sota la roca dels Poloms, i en un extrem s’alça l’església parroquial de Santa Maria de Senterada, d’una nau i campanar quadrat, amb record de l’època romànica (absis sobrealçat) i poques restes (i dubtoses) de l’antic monestir.

El lloc té el seu origen en el monestir de tradició visigòtica de Senterada (l’advocació era de Santa Grata, forma que derivà en Senterada per evolució fonètica), que es correspon amb la posterior parròquia de Senterada (les restes de les primitives construccions són pràcticament nul·les, en tot cas restes d’un mur antic). Aquest monestir, en un lloc estratègicament ben situat, al camí vers el Pont de Suert i a l’entrada de la Vall Fosca, després d’una època d’abandonament imprecisa, fou fundat de nou poc abans del 814 pel bisbe d’Urgell Possidoni, a la qual sotmeté la cel·la monàstica de Sant Fruitós de Balestui (del terme de Peramea). Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, donava la immunitat a la nova casa i alhora hi confirmava la regla de Sant Benet, però els bisbes d’Urgell hi tingueren un clar domini. L’abat Agilà obtingué el 844 un nou precepte d’immunitat de Carles el Calb. Però aviat la comunitat anà decaient fins al punt que el 1042 el bisbe d’Urgell Guillem de Cerdanya la substituí per una comunitat canonical que el 1312 perdurava amb tres clergues, però aviat ja no es troba cap constància de la comunitat, i l’església, amb la mateixa advocació de Santa Maria de Senterada, fou la parròquia del lloc.

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost i la festa de Sant Víctor el darrer cap de setmana de juliol.

Altres indrets del terme

El Burguet, Cérvoles, Naens i Cadolla

Al sector de la dreta del Flamisell hi ha els nuclis del Burguet, Naens, Cérvoles i Cadolla. El Burguet (1 078 m i 2 h el 2005) es troba a ponent del poble de Senterada, a migdia de la roca de la Font. Forma un grupet de cases centrades per l’església de Santa Coloma, petita i amb campanaret d’espadanya. Més a migdia hi ha el poble de Cérvoles (1 174 m i 5 h el 2005), en un esperó a l’extrem del turó de la Capcera, dominant la Vall Fosca. L’església de Sant Aventí de Cérvoles era parroquial, amb una nau i esvelt campanar de torre quadrada (hi havia també dues capelles, dedicades a sant Josep i a sant Joan Baptista). El campanar i la coberta de l’edifici són obra del segle XVIII. Cérvoles i el Burguet formaren un municipi a mitjan segle XIX.

Al NW del Burguet hi ha el poble de Naens (13 h el 2005), en una petita vall afluent a la de Bellera. Domina el petit grup de cases l’església de Sant Esteve, que havia estat parroquial, amb campanar de torre quadrada; hi ha les ruïnes d’una capella de Sant Miquel, de tradició romànica, al bell mig del poble, de manera que el carrer principal ocupa l’àmbit de la seva nau. Era sufragània de Naens l’església de la Presentació de Cadolla, petit edifici de pedra. Cadolla (935 m i 3 h el 2005) havia format un municipi uns quants anys, a mitjan segle XIX, amb la quadra de Miravet.

Puigcerver, Lluçà, Reguard, Larén i les restes arqueològiques

A l’esquerra del Flamisell, aigua avall de Senterada, hi ha els pobles de Puigcerver (987 m i 5 h el 2005), dominant la vall, format per un grupet de cases i l’església de Sant Salvador, amb el campanar esfondrat i ruïnosa, que era una tinença de Senterada. Més al S hi ha el poble de Lluçà (748 m i 5 h el 2005), vinculat històricament al de Puigcerver, vora la riba del riu, amb unes quantes cases i l’església de Sant Sebastià, petit edifici amb campanar d’espadanya. A poca distància, a migdia, més enlairat, hi ha el poble de Reguard (5 h el 2005), un dels més antics coneguts del terme. Té unes poques cases i la petita església de Sant Feliu, filial de Senterada.

L’enclavament de Larén, dins la zona geomorfològica de les Nogueres, i amb les majors altituds del municipi, és centrat pel poble de Larén (1 429 m i 3 h el 2005), als vessants de migdia dels bonys de Santa Bàrbara i del pui de Far, dominant la riba esquerra del barranc de Sant Genís o del Diable. La petita església de la Nativitat havia estat sufragània de la de la Bastida de Bellera.

En aquest enclavament hi ha poques restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera. Fou fundat al començament del segle IX dins la regla benedictina, i sota les advocacions de Sant Genís, Sant Adrià i Sant Esteve. Consta el 840 sota la direcció de l’abat Vulgarà amb 12 monjos. El comte Sunyer de Pallars el cedí el 936 a la diòcesi d’Urgell, que en confià l’administració al monestir de Gerri de la Sal. En plena decadència, el 1053, els comtes de Pallars el vengueren a un particular. A la fi del mateix segle XI fou restaurat com a priorat canonical i confiat al monestir de Lavaix malgrat l’oposició de Gerri, i el 1273, regit per un prior, tenia encara 8 canonges. Des del segle XIV fou una simple possessió de Lavaix. Les construccions van ser molt afectades a partir de la dècada del 1920, quan s’utilitzaren com a corrals per a bestiar. D’aleshores ençà hom coneix aquestes ruïnes com les Bordes de Sant Genís o d’en Torres.

Al cim dels bonys de Santa Bàrbara, en el mateix enclavament de Larén, hi ha la petita ermita de Santa Bàrbara, que dóna nom a l’indret.

Dins el terme de Senterada hi ha tres dòlmens: la Cabana del Moro, de Reguard, el dolmen de Mas Pallarès, de Cadolla, i el de la Cabaneta del Moro, a Cérvoles.

La història

El lloc apareix en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 839, com a “locum Sancte Marie qui dicunt Sancte Grate” i entre els anys 1055 i 1098 en un conveni d’una Ermessendis Saneta Arada i els comtes de Pallars Jussà (on es parla també del castro de Reguara); el mateix castell de Reguard fou venut per Artau de Pallars Sobirà a Ramon IV de Pallars Jussà. En el fogatjament del 1381 figura dins la baronia de Bellera, aleshores en mans dels Bellera, el lloc de Larén (amb 3 focs) i segurament també hi pertanyia el lloc de Senterada, ja que aquest figura en el cens del 1718 del baró de Sant Vicenç (hereu dels Bellera) i del duc de Cardona (hereu dels comtes de Pallars), amb 15 cases i 50 h (i sota el nom de Santa Arada) i a la fi de l’Antic Règim (1831) era, com Larén, dels marquesos de la Manresana (hereus dels barons de Bellera i de Sant Vicenç).

Reguard, que ja hem vist esmentat el 1055-98, figura el 1381 amb 5 focs, i sota el domini dels comtes de Pallars, figura el 1718 del domini d’Antoni Berenguer i del marquès de Sentmenat (llinatge vinculat a Toralla), amb 10 cases i 33 h, i el 1831 estava en mans dels Berenguer.

Del cens del 1718 també se sap que Cérvoles i la quadra del Burguet (amb 10 cases i 36 h) devien haver format part de la baronia de Bellera, ja que aquest any figuren sota el domini dels barons de Sant Vicenç, però el 1831 apareixen dins els dominis dels comtes d’Erill. Naens també degué formar part de la baronia de Bellera: el 1718 era del baró de Sant Vicenç (amb 8 cases i 35 h) i el 1831 compartien el seu domini els marquesos de la Manresana amb els comtes d’Erill. Puigcerver i Lluçà (el primer poble amb 7 cases i 26 h el 1718, i dels ducs de Cardona), el 1831, estaven en mans dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars, hereus dels comtes de Pallars. Cadolla i la quadra de Miravet (4 cases i 14 h el 1718) eren aquest any del domini d’Antoni Grau (senyor aleshores de Perves, Pinyana, la Torre de Cabdella i molts altres llocs de la contrada).

 

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...