Fill del mestre d’escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta (Lleida 1865 — Barcelona 1937). Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de F.Labarta i conegué els altres futurs membres del grup Els Evolucionistes, amb els quals exposà el 1918. Treballà al taller d’escenografia de Josep Castells. Participà en diverses col·lectives amb els seus companys de grup i féu alguns intensos autoretrats, natures mortes i paisatges, en tons terrosos i un estil nerviós però dominat per un rigor constructiu d’arrel cézanniana. Més de dos anys a la guerra d’Àfrica partiren la seva carrera (1921-24). El 1925 anà a Madrid i s’interessà en especial per El Greco, i el 1927 passà uns quants mesos a París. Lligat a la Sala Parés de Barcelona, hi féu exposicions periòdiques individuals des del 1927. Tuberculós, hagué de guarir-se en diversos sanatoris de muntanya el 1930, cosa que l’apropà amb més intensitat al paisatge (Sant Quirze Safaja, la Vall d’Aran, el Montseny). Guanyà el premi de l’ajuntament de Barcelona al concurs de Montserrat del 1931. El seu estil, ara més colorista, evolucionà cap a un modelat més suau, sempre dins una factura impulsiva, que hom ha comparat, especialment en les figures, a la d’un Soutine. Pintà Sarrià, Horta, Eivissa, Calella de Palafrugell, etc. A la postguerra, continuà exposant a la Sala Parés, així com a Madrid, Bilbao, València, Sant Sebastià, Lleida, etc. Participà en exposicions a París, Londres, Pittsburgh, Buenos Aires, Montevideo i Caracas. Guanyà la medalla d’or Jaume Morera el 1950. La seva obra madura és una continuació, a vegades potser fàcil, de la dels anys trenta, centrada sobretot en platges amb barques i temes de circ. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.