i Maria Antònia Simó i Andreu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Maria Antònia Simó i Andreu

Maria Antònia Simó Andreu
© ARXIU JOAN CERDÀ
muntanyisme munt i excursionisme excurs
Escaladora i alpinista.
Barcelona, 22 de maig de 1915 — Barcelona, 3 d’agost de 2007

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès (1941), del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya (1942) i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada (1950), fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol. Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles. En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet (1942), la primera hivernal a la Canal Roja (1946) i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges (1950). El mateix any fou becada per la Federació Espanyola de Muntanyisme (FEM) a l’École Nationale d’Alpinisme et Sky a Les Praz de Chamonix. Alguns dels noms més habituals en les seves cordades foren Agustí Jolís (el seu marit), Jordi Panyella, Jaume Reñe, Agustí Faus i Jaume Vendrell. El 1960 aconseguí la primera escalada absoluta i en cordada exclusivament femenina al tuc des Hemnes (Val d’Aran), amb Olga Carreras. Rebé les medalles de la FEM (1945) i de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (1964), la placa de la Federació Catalana de Muntanyisme (1968) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987).

Participà activament en cursets i conferències, i conjuntament amb Agustí Jolis publicà diverses obres (La conquista de la montaña, 1954; les guies Pallars-Aran, 1961; Cerdanya, 1985, etc).

Data de revisió: 
2019-05-22

Llegir més...