i Jaume Sisa | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Jaume Sisa

Sisa (ae)
Música
Sisa (ae)
Jaume Sisa
© CanetRock
música mús
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa.
Barcelona, 24 de setembre de 1948

Després de col·laborar amb el Grup de Folk (1968), enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat, que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana. En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó, Sisa fou, amb Pau Riba, el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy, l’underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta. En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “galàctic”. Col·laborà amb el grup Música Dispersa, amb el qual gravà un àlbum amb el mateix nom el 1971, i el mateix any enregistrà Orgia. Posteriorment publicà Qualsevol nit pot sortir el sol (1975), la cançó homònima del qual ha esdevingut un clàssic en el repertori de la música popular catalana actual; Galeta galàctica (1976), i La Catedral (1977). L’any 1979 inicià una reeixida col·laboració amb el grup teatral Dagoll Dagom, per al qual compongué la música dels espectacles Antaviana i Nit de Sant Joan (1981). Posteriorment enregistrà Barcelona postal (1982) i Transcantautor (1984).

Després de publicar un recull de poemes i cançons, Lletres galàctiques (1984), canvià d’estil i començà a cantar en castellà (1986) amb el nom artístic de Ricardo Solfa, sota el qual edità els discs Carta a la novia (1987), Cuando tú seas mayor (1988), Ropa fina en las ruinas (1992) i Yo quiero un tebeo (1993), amb Pascal Comelade. El 1995 tornà a canviar el seu nom pel d’El Viajante (Sisa Mestres llamado Solfa, 1996). L’any 2000 recuperà el nom de Jaume Sisa. El 2001 actuà per primera vegada en solitari al Palau de la Música Catalana, i reprengué els textos en català. D’aquesta etapa són els àlbums Visca la llibertat (2001), La bola voladora (2002), El congrés dels solitaris (2005), Sisa y suburbano cantan a Vainica Doble (2006), Ni cap ni peus (2008) i Malalts de cel (2016). Ha col·laborat amb altres cantautors, com ara Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, i ha publicat, amb Carles Flavià, l’obra teatral Tan bé que anàvem… (2013) i, en col·laboració amb el periodista Donat Putx, l’autobiografia El comptador d’estrelles (2015). El 2019 es publicà en dos volums Els llibres galàctics.1966-2018, que reuneix les lletres, els poemes, els aforismes i els textos dispersos de Sisa i els seus alter ego.

Data de revisió: 
2019-09-18
Llegir més...