Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme. Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra. Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint (‘El teu somriure plora’, 1956). De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna (1914), musicada per P.Hindemith el 1922, Kräfte (‘Forces’, 1915), Die Unfruchtbaren (‘Els estèrils’, 1916), etc.