Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament. Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets (904), les de Cervelló (904 i 910), que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès (932), ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I. Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat d’Osona; l’afer, però, no es resolgué fins al sínode de Sant Tiberi d’Agde (907), al qual no pogué assistir Teodoric. Fou present, tanmateix, al de Girona del 908, on es consagrà el nou bisbe Guigó, i al de Fontcoberta (Narbona) del 911, on es resolgué l’afer del bisbe Adolf de Pallars. De la seva activitat posterior hom sap ben poca cosa.