OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Térmens

Municipi
Noguera

Sumari de l’article

Sector de la vila de Térmens, amb el carrer de l’Estació, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi de la Noguera.
Població: 
1.536 h
[2009]
Extensió: 
28 km2

Situació i presentació

El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km2, és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens. El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona; al SE confronta amb Bellvís (Pla d’Urgell), en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu; i al SW limita amb Vilanova de la Barca (Segrià), en part per la Sèquia Nova. L’important canal de FECSA, per a usos elèctrics, travessa el nucli urbà de la vila de Térmens. Algunes partides del terme, molt pla, són la Roca d’en Bou, l’Horta Nova, la Plana, la Gavarnera, el Tossal Roig, el Pla de Violes, el Sot del Fuster, Miralbó i la Figuera. Entre els masos cal esmentar la Torre del Canó, la Casa del Vedat i el Mas de l’Ariol.

L’únic nucli de població del municipi és la vila de Térmens, que n’és el cap. Queda comunicada per la carretera C-13, entre Lleida i Balaguer,de la qual surt, a l’altura de la població, una carretera local cap a Bellvís. També des de la vila una altra carretera l’uneix amb Menàrguens, tot travessant el Segre. Gairebé paral·lela a la C-13 circula la línia del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur que disposa d’estació a la vila. La plana del terme és travessada per alguns vells camins: el de Barretpicat, el camí vell de Bellcaire, el dels Arcs, el de Linyola i altres. Havia passat pel pont sobre el Segre (pont de la Sucrera) el tren de via estreta que des del 1906 era al servei de la sucrera de Menàrguens, a l’altra banda del riu.

El topònim Térmens deriva del llatí Terminos, és a dir, ‘termes’. No endebades, la població de Térmens, era al límit del regne islàmic de Lleida. L’instrument Termini antiqui Ilerde (1168-72), que assenyala aquells termes antics, indica que per aquest sector arribaven fins al lloc de Saguilar, que, amb el Castrum Pagum (Castell Pagès), configurarien el municipi actual de Vilanova de la Barca, amb el qual confronta Térmens.

La població i l'economia

El fogatjament del 1378 assignà a Térmens 13 focs. En l’edat moderna, després de la guerra dels Segadors i la de Successió, la vila restà, com tot el terme, molt despoblada. El 1718 hi havia 102 h. La recuperació, que s’inicià vers el 1730, és patent en el cens del 1860, en el qual figuren 898 h. La població (termenins) inicià posteriorment una corba ascendent: 935 h el 1887, 990 h el 1900, 1 498 h el 1920 i el 1 598 h el 1936, moment a partir del qual començà a davallar lleugerament. El 1950 hi havia 1 486 h, 1 478 h el 1970, 1 422 el 1981 i 1 399 el 1991. A la darreria del segle XX, el 1999, la població registrà 1 403 h i el 2005 hi havia 1 503 h, la qual cosa confirmava un canvi de tendència demogràfica.

La base econòmica del municipi ha estat tradicionalment l’agricultura, tot i que la indústria i els serveis han anat adquirint cert pes. Les terres de conreu, majoritàriament de regadiu, es beneficien del Segre i, sobretot, de la sèquia del Reguer, que deriva del canal del Sió o canal auxiliar d’Urgell. Els conreus principals són el farratge, els cereals (blat de moro, blat, ordi) i els fruiters (pereres, pomeres, presseguers); es fan també, entre altres, lleguminoses, hortalisses i oliveres. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola. Hom cria bàsicament aviram, bestiar porcí, boví i oví. És documentat que als afores de la població hi havia el 1400 un molí d’oli i, més enllà, un molí de farina, que encara existia el 1920. La Cooperativa del Camp de Térmens fou fundada el 1961. Per altra banda, les principals activitats industrials presents al municipi s’inclouen en el ram de la confecció, l’agroalimentari i el químic. La central elèctrica de FECSA, part de les instal·lacions de la qual es troben al terme de Vilanova de la Barca (Segrià), fou inaugurada el 1964.

La vila de Térmens

La vila de Térmens (208 m) és a l’esquerra del Segre, travessada pel canal de FECSA. El castell de Térmens que esmenten els documents medievals era, de fet, la vila closa de la part de tramuntana, sobre el Segre, el perímetre de la qual encara es pot resseguir ja que el carrer del Mur, corbat entorn de la caseria, és l’antic carrer de ronda que seguia el fossat i la muralla, que feia una plaça davant l’església. Es conserva també el carrer Major, que travessa la vila vella, i els carrers d’Amunt i de Baix, anomenats antigament Capdevila i Soldevila. Dins la vila, els hospitalers bastiren un temple gòtic, l’església de Sant Joan, que serví fins a la guerra civil de 1936-39 de parròquia. Els comanadors hi escollien sepultura. El campanar d’aquesta església, avui anomenada Església Vella, és del segle XVIII. El 1989 es portaren a terme excavacions arqueològiques en el subsol d’aquesta antiga església i es trobaren restes d’època íbera, romana i àrab. Actualment, el temple, després d’una acurada restauració, s’ha convertit en el Centre Cultural Sant Joan. Altres atractius de la vila són el safareig i el pont de ferro.

Fora de la vila, i a partir del segle XV, es formaren els ravals del Riu, de Lleida, de Balaguer i de Bellvís. La vila closa i aquests ravals, de carrers estrets i retorts, alguns dels quals sense eixida, es diferencien força de la zona més moderna de la població; això a despit de la similitud dels albergs, que han estat edificats fins a la centúria actual amb parets de sòcols de pedra i tàpia de terra, amb toves i teulades d’estructura àrab, amb corrals, planta noble i golfa. La nova església parroquial de la vila fou construïda el 1966, segons plans d’Isidre Puig i Boada, seguint els gustos postconciliars; és dedicada a sant Joan, santa Maria i sant Sebastià.

Se celebra la festa major per Sant Sebastià (20 de gener), que té una durada de tres dies, i també es fa festa major el 12 de setembre. El Dilluns de Pasqua es fa un aplec a la creu del Sant Crist Trobat.

La història

L’època romana està representada en aquesta zona pels vestigis d’un establiment romà situat a la terrassa de l’esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d’Aguilar. Sobre les construccions romanes sembla que n'hi ha de medievals.

El castell sarraí de Térmens és esmentat el 1106 com la primera conquesta d’Ermengol VI després de la de Balaguer. Després de la batalla de Corbins (1126), el lloc es tornà a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix comte, amb anterioritat al 1147, any que inicià la campanya del Segrià. Així, el 1143 apareix com a castlà d’aquest territori Arnau Berenguer d’Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompanyà aquest comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d’Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in cechia de Termens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Térmens. Anys després, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d’Anglesola. Aquest, vers el 1278, cedí el seu feu a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera. L’any 1283 era comanador de l’Hospital Joan Guillem de Clarmont, data en què la comanda de Térmens era ben consolidada, a la primeria del segle XIV, el comanador era G. d’Anglesola (1316) i el 1359 ho era Bernat d’Àger. El temps del comanador Josep de Copons (17821789), visità el lloc Francisco de Zamora, que n'elogia el curat. La comanda de Térmens perdurà fins l’any 1835.

El fort de Térmens era un baluard franco-català que durant la guerra dels Segadors amenaçava les posicions castellanes a Lleida. El portuguès Gregorio de Brito e Carbalho aconseguí d’apoderar-se del fort de Térmens. Aquest general també es distingí en el setge de Santa Cecília de Lleida. Per aquestes gestes li fou concedit el títol de vescomte de Térmens, que després passà als Giménez i als Von Schmieterlow.

Col·laboració: 
JLlP

Llegir més...