OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Torrebesses

Municipi
Segrià

Sumari de l’article

Torrebesses
© Fototeca.cat
Municipi del Segrià.
Població: 
300 h
[2009]
Extensió: 
27 km2

Situació i presentació

Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita. Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella (SE) i Granyena de les Garrigues (E), i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó (N), Sarroca de Lleida (NW) i Llardecans (SW-S).

El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major (o riera de Juncosa), que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major (riera del Siscall, de les Torres).

El poble i cap de municipi de Torrebesses és l’únic nucli de població del municipi. Travessa el terme en direcció S-N la carretera C-12 d’Amposta a Balaguer, que passa a ponent del cap municipal. Gairebé paral·lela a aquesta circula la N-230 procedent de Llardecans. Ambdúes carreteres son unides per una altra de local que neix al poble i, a migdia, per l’antiga comarcal C-242, provinent de Reus, la qual marca el límit SW municipal. Una pista en direcció est mena a Granyena de les Garrigues.

La població i l'economia

Els fogatjaments medievals donen 40 focs (1365) per a aquesta població (torredans), els quals havien baixat el 1381 a 19 focs. A mitjan segle XVI, però, ja se'n comptaven altra vegada 60. Així, doncs, la població ha estat tradicionalment escassa, bé que amb un fort augment al segle XIX. En efecte, al segle XVIII havia passat de 60 h el 1718 a 422 h el 1787, expansió que continuà fins al màxim de 944 h el 1860. Modernament, la tendència ha estat la pèrdua de població. Havia disminuït a 855 h el 1900 i a 758 h el 1930, descens que s’accelerà durant les dècades dels anys 1960 i 1970: 514 h el 1960, 415 h el 1970 i 382 h el 1975. Les dades posteriors insisteixen en la pèrdua d’habitants: 380 h el 1981, 359 h el 1991, 317 h el 2001 i 297 el 2005.

Els conreus ocupen una mica més de la meitat de la superfície municipal i són gairebé tots de secà. L’olivera, que produeix un oli molt apreciat, és el principal conreu. L’ametller és el segon conreu més representatiu, tot i que després de l’augment de la dècada de 1980 ha tornat a patir una forta davallada els darrers anys del segle XX. També hi ha hectàrees dedicades als cereals (ordi). En aquest municipi hi ha diverses finques que experimenten la viavilitat del conreu de festucs importats dels EUA (la varietat Kerman). El festuc, que és molt resistent al fred, a la calor i als paràsits, només necessita un tractament d’adob i fungicida a l’any i la recol·lecció del fruit tampoc no presenta cap tipus de problema.

Pel que fa a la ramaderia, destaca la cria d’aviram, de bestiar boví, d’oví (ha augmentat força els darrers anys del segle XX) i de porcí. La Cooperativa del camp de Torrebesses comercialitza els productes i funciona un trull d’oli amb la Denominació d’Origen Garrigues. Integrada en el nucli urbà, hi ha una empresa que produeix maquinària agrícola. Als afores del poble també hi ha una fàbrica de deshidratats de fruits secs. El mercat setmanal es fa el dimarts i el divendres.

El poble de Torrebesses

Morfologia urbana

El poble de Torrebesses és a 287 m d’altitud, a la dreta de la Vall Major, en un vessant suau. Té un magnífic conjunt monumental format pel castell, l’església romànica i alguns casals renaixentistes i barrocs que constitueixen la Vileta, nom que, com en altres indrets del Segrià, defineix el nucli antic, més enlairat, o vila closa, que conserva encara antics portals i la disposició típica dels carrers.

El castell palau de Torrebesses, envoltat de murs d’aparell ciclopi a la base, sembla anterior a la dominació sarraïna; manté una bona part de la construcció romànica i gòtica (voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals gòtico-renaixentistes), mentre que la façana, datada el 1730, és d’un barroc ja tardà. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l’antic oratori dels cartoixans. Modernament, aquest gran casal, construït amb pedra encoixinada i amb un important nombre de cambres, és utilitzat com a granja d’aviram.

L’església parroquial de Sant Salvador, situada en un extrem de la Vileta (el terreny que l’envolta fou rebaixat i s’hagué de construir una escala per al seu accés), és romànica, de transició al gòtic. A la façana hi ha el portal format per tres arquivoltes, una d’elles amb decoració pròpia de l’escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d’espadanya. Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII, com l’absis semicircular. L’interior, amb volta ogival i capelles laterals (algunes ja renaixentistes), correspon al període de transició (segles XIII-XIV).

A la capella de Sant Joan hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista. L’autoria d’aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda. Ara bé, hom opina que cal situar-lo dins el marc d’influència de l’anomenada “Escola de Lleida”, derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s’allunya de les fórmules pròpies d’aquesta escola. Ha estat relacionat amb el retaule de Santa Coloma de Queralt i és un exemple únic de la comarca. La creu gòtica situada a la plaça de l’Església fou mutilada i substituïda per una de ferro. L’original es pot trobar al museu local de Torrebesses.

Vers el 1890 s’iniciaren a la part baixa del poble les obres per a la construcció d’un gran temple neogòtic que havia de substituir el romànic, però es paralitzaren quan encara no s’havien acabat les voltes i les columnes de la nau central.

Els casals més notables són la Casa Oró i la Casa Mussara, ambdues de l’època gòtico-renaixentista i en bon estat, tant l’exterior com la decoració interior, i sobretot la Casa Gord, amb dos cossos arquitectònics ben definits, el superior immediat a l’arc d’un carrer alzinat i cobert, gòtico-renaixentista (segle XVI), i l’inferior, de majestuosa façana barroca, amb un portal del segle XVIII, arcades a la galeria de la planta sobirana i més reduïdes a la superior. Aquesta darrera fou residència d’estiu del llinatge dels Gord, que vivien a la plaça de la Sal de Lleida, el qual es destacà al segle XVI (foren apotecaris, mestres de l’Estudi de Lleida, escrivans i cavallers de Sant Jordi; Miquel Gord fou secretari de Felip I de Castella i un fill seu cartoixà, Bernat Gord, mort el 1645, fou historiador del seu orde).

La cultura i el folklore

Prop del Palau Gord, des del 1983, en un carrer típic, s’ha instal·lat un interessant museu d’objectes de la llar, de la pagesia i la menestralia local, amb col·leccions de ceràmica, imatgeria i documents i troballes prehistòriques, conjunt repartit en tres plantes, ben classificat i ordenat, que constitueix un dels millors museus locals de la comarca, es tracta del Museu Etnològic Local de Torrebesses.

Les festes majors d’aquest poble són per Sant Sebastià (20 de gener), se celebra el dia del patró i el dissabte següent, i per Sant Salvador (6 d’agost), se celebra la primera setmana d’agost. La festa major d’estiu, s’inicia amb una sardinada col·lectiva per esmorzar a l’ermita de Sant Roc; com a cloenda es realitza un sopar de germanor organitzat per l’ajuntament a la plaça dels Pagesos. Des de l’any 1987, aproximadament pel febrer, ha anat arrelant el costum de celebrar conjuntament el carnaval i la festa de les Àguedes (les dones casades) i les Apol·lònies (les noies solteres). La diada s’inicia amb un dinar col·lectiu a l’ermita de Sant Roc. Es fa també una cercavila pels carrers del poble, en la qual es recullen objectes per les cases amb la finalitat de confeccionar cistelles que es rifen en el ball de la nit, i es passeja el carnestoltes (un ninot que confecciona el jovent del poble amb palla i robes velles). A la tarda es fa el ball de les Àguedes i les Apol·lònies i a la nit, a la plaça dels Pagesos, també hi ha ball i una foguera en la qual es crema el carnestoltes. Els jubilats celebren la seva festa amb un sopar col·lectiu a l’ermita de Sant Roc, el dia 15 d’agost.

Altres indrets del terme

A migdia del poble, a 1 km escàs, hi ha el santuari de Sant Roc, votiu, construït el 1768, de façana senzilla i harmoniosa i interior d’una nau, amb arcs apuntats que sostenen l’embigat de fusta. Ben a la vora hi ha la font de Sant Roc, l’aigua de la qual tenia fama de miraculosa.

Pel que fa als jaciments arqueològics, cal parlar dels de Cantaovelles i de la Vall de l’Oliver, ambdós corresponents a èpoques que van del Neolític a l’edat del bronze. El primer és situat uns 500 m a l’W del nucli urbà de Torrebesses, al costat del camí nou que d’aquesta població va a la carretera nacional de Tortosa a França. Les troballes arqueològiques apareixen al vessant de la terrassa que hi ha al costat esquerre de la Vall Major, enmig dels camps plantats d’ametllers i oliveres; s’han trobat nombrosos fragments de sílex, sobretot peces de rebuig de talla, fulles i esclats, a més de fragments de ceràmica a mà i molins. L’anomenat jaciment de Vall de l’Oliver és situat en un indret equidistant de Granyena de les Garrigues i de Torrebesses (a 2,5 km), al límit d’ambdós termes municipals i a pocs metres del camí vell que comunica aquestes poblacions. Els materials s’han recollit en superfície, enmig dels bancals d’ametllers (peces de sílex, una destral de pedra, etc.).

Els jaciments de la Cova Fumada i del Tossal de la Mora corresponen a l’edat del bronze i a l’inici de l’edat del ferro. El de la Cova Fumada és en una balma que es troba 2 km al SE del nucli urbà de Torrebesses, al peu del camí de Siscàs o de les Coves i al costat dret de la Vall de Siscàs. En aquesta balma, que també fou habitada en època medieval (s’hi han trobat ceràmiques d’aquesta època), i en els conreus del voltant, han aparegut fragments de ceràmica a mà i alguns materials de sílex. Al costat esquerre de la Vall Major hi ha el jaciment del Tossal de la Mora, uns 300 m a l’W del nucli urbà de Torrebesses i al costat esquerre de la carretera. Els materials que es van recuperant apareixen al vessant N, on també s’observen restes de parets; són bàsicament fragments de ceràmica a mà i peces de sílex.

La història

Les notícies documentals s’inicien els anys de la conquesta cristiana i la repoblació del territori, que fou confiada (com la de Juneda, Sunyer i Torregrossa) a la casa de Cervera. Els templers reberen també honors i la senyoria, que a l’extinció de l’orde (1317) retornà a la corona. Pere III vengué el 1359 la jurisdicció de la Granadella, Granyena de les Garrigues i Torrebesses a Pere Moliner, ciutadà de Lleida, amb la jurisdicció total (mer i mixt imperi) per 14.000 sous barcelonesos (segons consigna un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó facilitat per Josep Jané, de Torrebesses), i consta en poder del dit Moliner en el fogatjament del 1365.

El 1394 Perot Moliner, per una permuta, cedí Torrebesses a Pere Icard, també ciutadà de Lleida, en canvi del castell i lloc de Vilafortuny. El seu fill Manuel Icard vengué Torrebesses (mitjan segle XV) a Bernat i Margarida Boixadors (el 1455 era de Margarida, ja vídua). El 1462, iniciada la guerra contra Joan II, aquest monarca s’apoderà del poble, que cedí al seu escuder Pedro de Lizarazo; la seva vídua, des de Saragossa, vengué el seu domini a la cartoixa d’Escaladei per 450 florins d’or i aquesta venda fou confirmada per Carles V el 1519. Torrebesses es mantingué fins a la fi de les senyories (1835) en poder de la cartoixa, que reformà i conservà el magnífic castell palau.

Col·laboració: 
JLlP

Llegir més...