Fill d'Humbert Torres i Barberà. Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França (1939). Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla (1948-54) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Tarradellas. Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC. Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1980 i 1984), el qual, a més, el designà senador a Madrid (1980 i 1982). L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi.