Es casà amb Berenguera. El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona. A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis (1151); això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV. Mort el seu pare (1154/57), Guillem renuncià el títol de príncep de Tarragona i ell i la seva mare i germans es veieren greument perjudicats en els drets que els havien estat legítimament cedits en recuperar la ciutat. L’arquebisbe Hug de Cervelló, que aguditzà l’afer i ocasionà un judici a Tarragona per a delimitar drets, judici presidit pel rei (1168), atacà Guillem. Poc després l’arquebisbe era assassinat als carrers de Tortosa, quan anava a complir una diligència del rei. Anys després (1175) heretà la part que els restava dels seus drets el seu fill, anomenat també Guillem, que sembla ésser l’antecessor dels Aguiló, senyors del castell d’Aguiló.