Es doctorà a la Universitat de Budapest (1936) i emigrà a Anglaterra el 1939. Fou professor de filologia romànica i lingüística general de la Universitat de Glasgow (1946-53). Entre el 1946 i el 1964 fou codirector de la revista Archivum Linguisticum i ocupà la càtedra de filologia romànica a Leeds (1953-68) i a Oxford (1968-76). Obert a tots els corrents de la lingüística moderna, les seves obres són marcades per un eclecticisme teòric. Es destacà en dos camps: primerament féu contribucions decisives en la semàntica lèxica, disciplina que mantingué i elaborà durant un període en què l’ambient intel·lectual general, dominat per l’estructuralisme i el conductisme, defugia els aspectes semàntics del llenguatge per massa incerts. Fou autor de The Principles of Semantics (1951), Précis de sémantique française (1952) i Semantics: An Introduction to the Science of Meaning (‘Semàntica: introducció a la ciència del significat’, 1962). En segon lloc, fou una figura important en l’establiment de la disciplina de l’estilística literària d’orientació lingüística. Publicà Style in the French Novel (1957), The Image in the Modern French Novel (1960), Language and Style (1964), Meaning and Style (‘Significat i estil’, 1973).