Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh, el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv. Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà. És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques (mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc). Assolí, però, la màxima fama com a poeta. És autor, en llengua persa, de les Rubā'iyyāt (Quartetes), l’autenticitat de moltes de les quals ha estat seriosament discutida. La seva obra, de contingut escèptic i hedonista i sovint místic, fou impresa per primera vegada a Calcuta el 1836. Apreciada a Occident especialment a partir de la traducció —molt lliure— d'Edward Fitzgerald el 1859, ha estat estudiada per prestigiosos orientalistes, entre els quals destaquen els perses Qazwīnī (1938) i Muḥammad ‘Alī Furūgī (1942), i traduïda a nombroses llengües.