Delegat a la Societat de Nacions (1930-33), ministre d’educació (1939-41), secretari de la presidència del govern (1941-43) i ministre de finances (1943) i de l’interior (1945), professà la docència universitària al seu país i a Nova York. Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos (1928), Las lanzas coloradas (1931), Red (1936), El camino de El Dorado (1947), Letras y hombres de Venezuela (1948), Estación de máscaras (1969) i Oficio de difuntos (1976), l’assaig Medio milenio de Venezuela (1986) i les narracions Cuentos de la realidad mágica (1990). En 1963-72 es dedicà a la política en el Frente Democrático Nacional, i el 1990 rebé el premi Príncipe de Asturias.