Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió; es destacà a la batalla d’Almansa (1707) i al setge de Barcelona (1713-14) i assolí el grau de mariscal de camp. Sufocà una revolta a Cuba (1721) i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya (1734). Fou governador de Ceuta (1735-41) i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya (1746). En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra. Era marquès consort de Campo Fuerte.