Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739. Es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca. El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al col·legi de missions de San Fernando (a la ciutat de Mèxic), on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més. Fou, també, tres anys lector de teologia. El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest col·legi. El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. De nou a San Fernando, fou nomenat comissari i visitador de l’orde franciscà de Sant Francisco de Pachuca i de Santa Cruz de Querétaro. El 1783 l’arquebisbe de Mèxic, Alonso Núñez de Haro y Peralta, el nomenà segon bisbe de Linares a Nuevo León. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l’introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi. És autor d’una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d’un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits.