Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó, per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebel·lió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó, fins que fou decapitat (1477). Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós (excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola). Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1535, al tercer duc. Passà als Sanseverino, prínceps de Salern, tornà als Aragó, comtes de Ribagorça, i passà als Borja, comtes de Ficalho, als Bardaixí, marquesos de Navarrés, i als Azlor, comtes de Guara, que es cognomenaren Azlor de Aragón.