Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista. Graduat en dret i en economia política (1937), ensenyà història en una institució privada. Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit Ho Chi Minh li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh.
Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu (1954). Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del Vietnam, en la qual l’exèrcit nord-americà s’enfrontà a la guerrilla comunista del Vietcong i els seus aliats del Vietnam del Nord. Malgrat la derrota, l’ofensiva del Tet (1968) significà un tombant de la guerra favorable a l’exèrcit nord-vietnamita a causa de la determinació mostrada contra un enemic molt superior i l’impacte en l’opinió pública nord-americana. Iniciada la retirada gradual dels EUA (1969), una sèrie de derrotes comportaren la substitució de Giap per Van Tien Dung (1972) com a general en cap, bé que mantingué el càrrec de ministre de Defensa.
Després de la guerra i la reunificació, fou també vice-primer ministre. Dirigí l’ofensiva contra els khmer roigs de Cambodja, als quals foragità del poder (1979). L’any següent fou rellevat en el Ministeri de Defensa, i gradualment anà perdent influència en favor d’una nova generació de polítics més pragmàtics fins el 1991, que Vo Van Kiet l’apartà definitivament. Fou considerat un heroi nacional. Escriví nombroses obres sobre estratègia militar, memòries i manifestos com Guerre du Peuple, Armée du Peuple (1961).