De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk. Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments. Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność, organitzats ben aviat en tot el territori polonès. Elegit president (1980) del seu òrgan directiu, durant els esdeveniments posteriors que menaren a la implantació de la llei marcial pel govern militar de Wojciech Jaruzelski fou detingut el 1981, i pel maig del 1982, internat a Arlamow, d’on sortí al novembre. Premi Nobel de la pau el 1983, afavorí les vagues de desgast del règim comunista del 1988 i participà en les converses que el 1989 contribuïren a la dissolució del règim. El 1990 assolí una gran victòria en les eleccions presidencials i renuncià la presidència de Solidarność. El seu mandat es caracteritzà pel reforçament dels vincles amb l’Església Catòlica (el 1993 aconseguí que Polònia firmés un concordat amb el Vaticà) i la constant oposició a l’acció del legislatiu, que acusà reiteradament Wałęsa d’autoritarisme. El 1995 fou derrotat en les eleccions presidencials. Aquest mateix any fundà la Lech Wałesa Institute Foundation, i des del 1998 és president de la Christian Democratic III Rzerpospolitej. Fou guardonat amb el premi dels Drets Humans del Consell d’Europa (1989). Entre les seves publicacions destaquen The Way to Freedom (1991) i Everything I Do, I Do for Poland (1995).