Són escasses les seves dades biogràfiques. Fou de llinatge noble, i residí a la cort de Viena, juntament amb el també poeta Reinmar von Hagenau. Més tard entrà al servei de l’emperador Frederic II, el qual li concedí un feu prop de Würzburg.
Hom conserva de la seva obra més d’un centenar de poemes, no tots d’atribució segura, repartits en uns trenta manuscrits. Perfeccionà notablement la lírica, sobretot quant a l’estil. La seva poesia amorosa, d’una sensibilitat extraordinària, rompé amb convencionalismes i insinuà la possibilitat de l’amor per damunt de la classe social, exaltant la bellesa de les dones del poble. Fou també un dels primers poetes que utilitzà la poesia com a arma política, en defensa de l’ordre de l’imperi dels Hohenstaufen contra les ambicions papals. Les seves darreres obres porten l’empremta de la resignació i del dolor davant la sofisticació dels costums cortesans i la decadència de l’imperi, alhora que una suau malenconia pel pas del temps i la fragilitat de l’existència.