John Wesley

(Epworth, 17 de juny de 1703 — Londres, 2 de març de 1791)

Sacerdot anglicà, iniciador del metodisme .

Format a la Charterhouse School de Londres (1714-19) i al Christ Church College d’Oxford (1720-25), fou ordenat de diaca (1725) i de prevere (1728). Anà de missioner a Geòrgia, EUA (1735), però aviat en tornà frustrat. La influència de l’església moraviana (germà bohemi) i la lectura del prefaci de Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida (1738). A partir d’aleshores es dedicà a predicar al poble, que s’aplegava a les esglésies i al camp. Fou ajudat en aquesta tasca pel seu germà Charles i pel predicador George Whitefield. Viatjà per tot el Regne Unit anunciant “la paraula de Déu” durant prop de mig segle. Sense rompre amb l’Església anglicana, organitzà les societats religioses (nom donat als primers grups de metodistes) per a promoure la fe. El seu apostolat influí fortament en les societats britànica i nord- americana. Fomentà l’ensenyament, tingué cura dels malalts, dels marginats, etc, i fundà una caixa per a ajudar els petits negociants endeutats. D’entre les seves obres es destaca Thoughts upon Slavery (1774), que preparà el camí per a l’abolició definitiva del tràfic d’esclaus, la qual portà a terme un altre protestant, William Wilberforce (1807).