Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de B.Russell. La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus (1922), escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets (“els límits del llenguatge són els límits del meu univers”) i és susceptible d’ésser resumit, en paraules de l’autor mateix, d’acord amb la següent proposició: “tot el que es pot dir, es pot dir clarament; i del que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”. Anys després, però, s’apartà d’aquesta actitud i es pronuncià en les seves Philosophische Untersuchungen (‘Investigacions filosòfiques’, 1953) per una teoria pragmàtica del llenguatge segons la qual “el significat d’un mot és el seu ús en el llenguatge”. Considerava que la tasca de la filosofia no és de resoldre problemes, sinó de desfer els malentesos originats en l’ús viciat del llenguatge, o, segons la seva famosa metàfora, de “mostrar a la mosca la sortida de la mosquitera”. Entre altres obres seves, igualment pòstumes, destaquen les Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology and Religious Belief (1968).
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
© Fototeca.cat
Filòsof austríac, naturalitzat anglès.