i Xera | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Xera

Nom oficial castellà del municipi deChera (es)
Municipi
Plana d’Utiel
Nom oficial castellà del municipi deChera (es)
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
611 h
[2009]
Extensió: 
55 km2

Ocupa l’extrem septentrional de la comarca, en contacte amb els Serrans i la Foia de Bunyol. Forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, amb un relleu força muntanyós, que neix al S del terme de Xelva (Serrans), drena una petita part dels de Loriguilla (Serrans) i Requena (Plana d’Utiel) i després de travessar els de Xera i Sot de Xera s’uneix al seu col·lector al S del de Xulella (Serrans). El territori s’alça ràpidament per sobre els 1000 m alt., al S i a l’W, mentre que el riu travessa les serres molt encaixat (congost de Tormagal); aprofitant aquestes característiques fou construït el pantà de Buseo entre el 1903 i el 1913, per a retenir les aigües d’hivern i assegurar el reg d’estiu a l’Horta. El 82% del terme no es conrea, i és ocupat per zona forestal (4500 ha). L’àrea conreada ocupa 909 ha de secà i 184 de regadiu, amb aigua del riu; l’economia local es basa en els cereals, la vinya (300 ha), l’ametller (377 ha), l’olivera (190 ha), i a l’horta cereals, patates i cebes. L’agricultura ocupa el 31% dels actius. Al s XVIII hi hagué una forta repoblació puix que fou un dels darrers pobles a recuperar-se de l’expulsió dels moriscs, per causa del seu aïllament a la ratlla de Castella; continuà creixent durant el s XIX, aprofitant les possibilitats agrícoles, però s’estancà des del 1900, i a partir del 1950 baixà d’una manera continuada. El poble (496 h agl [2006]; 653 m alt.) és situat sobre la carretera de Requena a la Llosa del Bisbe, a l’esquerra del riu. Sorgí dins el terme del castell de Xera, d’origen musulmà, bastit vora el riu, aigua avall del congost de Tormagal, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera, que esdevingué centre de la senyoria (pertanyent als Liori, fins que el 1371 Pere III de Catalunya-Aragó la lliurà a l’infant Martí; després passà als Montpalau i als ducs d’Almodóvar); al s. XIX Xera (que al s. XVIII tenia 9 cases) formà part del municipi de Sot de Xera (els Serrans), fins que se n'independitzà el 1840. L’església parroquial (la Mare de Déu dels Àngels) era, fins al s. XIX, un simple santuari, fundat el 1687, situat a l’W del nucli principal del poble (al barri de La Iglesia). Al s XIX era format pels barris Grande, Nuevo i de Los Gisbert; actualment, fora del nucli principal, hi ha els barris de La Iglesia, d’El Conde (on hi ha les restes d’un altre castell), d’Arriba (o de San José), de Las Cruces, de Los Atienzas, de Montesinos i de Las Tosquillas.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...