OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Yūsuf ibn Tašfīn

Forma transcrita al català d’Yússuf ibn Taixfín
Història
Forma transcrita al català d’Yússuf ibn Taixfín
història hist
Soldà almoràvit (1061-1106).
?, 1009 — ?, 1106

Consolidà la formació de l’imperi amb la conquesta del N d’Àfrica —fundació de Marràqueix (1070), que instituí com a capital—. Sembla que la caiguda de Toledo (1085) a mans d’Alfons VI de Castella el decidí a ajudar els andalusins; passà l’estret i vencé els cristians a Sagrajas (o Zallaca) (1086). Malgrat ésser derrotat al castell d’Aledo (1088), s’imposà als taifes andalusins (exceptuant València, en poder del Cid, i els estats vassalls d’aquest). Els principals lloctinents de Yūsuf que actuaren a les terres dels Països Catalans foren Muḥammad Ibn ‘Ā'iša i Muḥammad al-Mazdalī. Adoptà el títol d’emir tot reconeixent la sobirania del califa abbàssida. El succeí el seu fill ‘Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn.

Llegir més...