El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista (1938). Instaurada la República Popular de la Xina (1949), del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong. Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong (1972) i, el 1974, primer secretari. A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari (1975-80). Partidari de Deng Xiaoping, el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a secretari general. Fou un dels motors de les reformes internes i de l’obertura del país cap als estats occidentals. El 1989 fou destituït de tots els càrrecs per la seva oposició a la repressió de les manifestacions contràries al règim que portaren a la matança de Tiananmen. Des d’aleshores visqué en arrest domiciliari.