i apendiculàries | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

apendiculàries

substantiu femeníf
pluralpl
Zoologia
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
zoologia zool
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.

Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult (perennicordats). Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèl·lules glandulars de l’epiteli; l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta. Aquesta closca té tres orificis (dos d’anteriors i un de posterior) que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment. Dins la closca, l’animal és lliure; només hi resta unit per la regió oral. Són hermafrodites (tret de l’espècie Oikopleura dioica) i ovípars. Es reprodueixen sempre sexualment. Es desplacen per moviments violents de la cua, i quan romanen immòbils cauen lentament cap al fons, car llur densitat és una mica superior a la de l’aigua. Formen part del plàncton de les mars temperades i càlides. Els gèneres principals són Oikopleura, cosmopolita; Fritillaria i Appendicularia, freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic; Kowalevskaia, que manca de cor.

Col·laboració: 
GEG
Llegir més...