Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult (perennicordats). Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèl·lules glandulars de l’epiteli; l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta. Aquesta closca té tres orificis (dos d’anteriors i un de posterior) que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment. Dins la closca, l’animal és lliure; només hi resta unit per la regió oral. Són hermafrodites (tret de l’espècie Oikopleura dioica) i ovípars. Es reprodueixen sempre sexualment. Es desplacen per moviments violents de la cua, i quan romanen immòbils cauen lentament cap al fons, car llur densitat és una mica superior a la de l’aigua. Formen part del plàncton de les mars temperades i càlides. Els gèneres principals són Oikopleura, cosmopolita; Fritillaria i Appendicularia, freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic; Kowalevskaia, que manca de cor.
f
pl
Zoologia
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.