auxocrom

m
Química

Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor .

Els principals auxocroms que exerceixen efectes tant batocròmics com hipsocròmics, en ordre d’efectivitat decreixen són —NRR’, —NHR, —NH 2 , —OH, halògen, —OCH 3 . També són observats efectes auxocrònics de menys efectivitat en els grups alquil. Els auxocroms contribueixen a les estructures de ressonància ja presents en el cromogen i en creen de noves; influeixen en el matís del color segons llur natura, llur nombre i llur posició en la molècula cromògena; permeten la formació de sals dèbils i fàcilment solubles, comuniquen a la substància propietats tintòries i la converteixen de substància acolorida a colorant.