bleda

bledera, 

Beta vulgaris varietat cicla (nc.), 

f

Horticultura

bleda

© Fototeca.cat

Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.

Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist. Havia estat emprada en medicina. La bleda és de fàcil conreu; prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics. Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua. Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu. La recol·lecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades; el rendiment és de 25 a 30 t/ha. Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels i la cercosporiosi; també és afectada per l’atac del pugó negre, del cuc blanc i del cuc gris.