Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions (brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc), a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi; a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang. L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs. Es poden allotjar dins el cos ( brànquies internes ) o no ( brànquies externes ). Molts poliquets marins presenten brànquies pinnades, que s’insereixen sobre els parapodis locomotors o formen plomalls cefàlics. En els gastròpodes marins les brànquies se situen als marges del mantell o al voltant de l’obertura anal; en els cefalòpodes són dins el mantell. Les brànquies dels bivalves són foliars, de gran superfície a causa d’una reticulació especial; el corrent d’aigua que els arriba és produït pel moviment d’uns cilis del mantell, i aporta constantment aigua rica en oxigen i en substàncies nutritives, i n'elimina l’aigua carregada d’anhídrid carbònic i de productes de rebuig (doble funció respiratòria i nutritiva). En els crustacis superiors, les brànquies formen un plomall a la base dels artells toràcics, i són incloses en una activitat branquial a cada costat del cefalotòrax; l’aigua travessa aquesta cambra en un corrent posteroanterior produït per la segona mandíbula, membranosa. Les brànquies dels peixos, anomenades popularment ganyes , són laminars i són formades per nombroses plaquetes, suportades pels arcs branquials cartilaginosos, molt vascularitzades per les artèries branquials, que els donen un color vermell molt viu. En els peixos ossis, les brànquies són allotjades en cambres branquials, situades una a cada banda del cap i cobertes per un opercle; en els peixos cartilaginosos no hi ha ni cambres branquials ni opercles. El corrent d’aigua que entra per la boca del peix banya les brànquies i és expulsat a l’exterior a través de les feses branquials (peixos cartilaginosos) o bé a través de la fesa opercular (peixos ossis). Tots aquests tipus de brànquies són perennes, mentre que les que tenen les larves dels peixos i dels amfibis, generalment externes, rarament subsisteixen després de l’estat larval.
f
Anatomia animal
Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.