Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa. Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la. Necessita un terreny adobat abans de la sembra, i cal protegir-lo del fred i del vent.
La denominació bròquil s’utilitza en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s’utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca ( coliflor ). Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes bròcul i bròcul verd . Cal distingir el bròquil del bròcoli .