El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher (1635-82), que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència. Von Hörnigk (1638-1712) mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will (‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’). El darrer gran cameralista, J.H.G. von Justi (1705-71), admeté ja el paper de la competència i del principi de l’egoisme i connectà l’actuació de l’estat amb el benestar públic. La traducció d’una obra seva al castellà a Barcelona el 1784, Elementos generales de policía , juntament amb la seva inclusió en els exàmens d’ingrés a l’audiència del Principat, li donà difusió (reforçada aquells mateixos anys per la d’altres cameralistes de segona fila). Les notes del traductor, Antoni Francesc Puig i Gelabert, demostren la seva coherència amb el pensament econòmic dominant a Catalunya.
m
Economia